Oh amic, no estiguis ansiós i irritat,

i sotmet-te als decrets perquè siguis lloat i recompensat.

I estigues content amb el que el Senyor decreta i gestiona,

i no ressentis el decret d'Al·là, el Senyor del Tron més Gran.

I sigues pacient i agraït

Seràs exitós i triomfant

I de la gent dels secrets

La Gent d'Al·là, els posseïdors de cors lluminosos,

purificats de tota brutícia, purs i immaculats.

I aquest món baix: les seves desgràcies són moltes,

la seva vida és mesquina, i el seu temps és curt.

Només algú la visió interior del qual és cega la busca,

la seva intel·ligència és inexistent, si hagués usat la seva intel·ligència seria més reflexiu.

Reflexionaria sobre la seva desaparició

I l'abundància de les seves dificultats

I com de poc arriba a ser la riquesa

Així que afortunat i feliç és qui en desconfia,

la divorcia, i es posa a fer la voluntat d'al-Rahmān.

Oh ulls meus, envieu llàgrimes abundants

per aquell estimat que solia viure aquí.

entre nosaltres als prats, però que ara ha marxat,

deixant el cor i la ment plens de pena en la nit fosca!

Però Al·là em bastarà

i tot és Seu per manar

i res perdura sinó Al·là

Que núvols de misericòrdia del Més Amable ploguin sobre Bashshār

i el meu Senyor els saludi i els porti alegria, notícies del Seu bon plaer.

I igualment per als nostres mestres, els nostres professors i els gnòstics,

les nostres famílies i estimats, i tots els que habiten en el meu cor;

Aquells que són en el més íntim del meu cor.

Que visquin per sempre en aquell pla la pols del qual és més fragant encara que el mesc pur.

Tombes dels millors mestres,

els líders de tota la humanitat,

estimar-los és veritable fortuna!

Afortunats són aquells que els visiten sincerament,

i que els prometen esforçar-se, així tot el que busquen els és concedit.