Deixeu-me, perquè aquell que estimo m'ha cridat,

I per a mi, Ell ha revelat signes de bones noves.

I m'ha aclarit els significats subtils,

Amb certesa, quan va descobrir el vel

Em va donar a beure i em sacrificaria per qui em va donar a beure

En veritat, a Déu pertany aquell vi

I va alliberar les cadenes després de ser provat

I em va concedir tot tipus de generositat

I en l'amor, va aclarir la meva intenció i el meu estat

Amb pietat, em va allunyar de la culpa.

El meu temps va passar en coneixement i pietat

I en l'Altres, a l'habitatge de la permanència.

I quan el guia de la caravana em va conduir,

A la pendent de la puresa, entre Ramat.

Li vaig respondre, i no vaig doblegar les meves regnes

A un calumniador o al poble de la culpa.

I em basta que estic a la porta,

A la llinda, fins al Dia de la Resurrecció.

Pregunteu-me, perquè l'amor és el meu art i el meu estat,

I m'he convertit, oh amic meu, en un servent.

Vam estar presents amb ells al vi de Dini,

Sobre el qual els núvols van ploure.

I en la seva embriaguesa, no van testificar a un segon,

I entre ells, hi ha un signe del Senyor.

Un signe que apunta a la seva satisfacció a cada moment,

I no temen el penediment de les seves conseqüències.

Per a ells hi ha abundants dons de gràcia,

Amb els quals van assolir el lideratge.

Potser amb ells, arribarem a l'habitatge dels jardins,

I el Profeta ens guiarà, els líders del camí.

Sobre Ell, que Al·là beneeixi cada moment,

I la seva família, com el colom del matí canta.